A l’escola donem molta importància a l’aprenentatge a través del mètode científic. És per això que el projecte d’experimentació de l’escola sorgeix de la voluntat d’enriquir d’una manera pràctica i experimental els conceptes que es treballen a l’àrea de coneixement del medi. D’aquesta manera, afavorim l’assoliment de les competències bàsiques d’aquesta àrea i alhora, en fer experimentacions on es treballen també continguts d’altres àrees, es fomenta també l’assoliment de les vuit competències en finalitzar l’etapa de primària.
Intentem sempre que les diferents experimentacions que duem a terme a l’escola puguin sorgir del nostre entorn més proper. És per això que utilitzem, com ara veureu, el nostre hort com a punt de partida d’algunes d’aquestes experimentacions.
Aquest projecte engloba:
- Les sessions d’experimentació al laboratori o a les aules.
- El treball a l’hort.
- Accions “verdes” que han sorgit de les reunions de delegats verds.
I per últim, per poder treballar aquests tres aspectes des de l’àmbit científic, es coordinen les diferents accions perquè els alumnes siguin partíceps en tot moment de totes aquestes activitats.
Nivell educatiu: de 3r a 6è de primària.
Àmbit temàtic: Hort
Context d’actuació: Curricular
Tipus d’activitat: Recerca i experimentació
Durada: Les experimentacions es van desenvolupant al llarg del curs fent-les coincidir amb els diferents cicles de l’hort.
Objectius de l’activitat
Tot seguit en forma de graella podeu veure les diferents experimentacions que s’han desenvolupat enguany de 3r a 6è.
PER A 3r CURS
TEMA | EXPERIMENTACIONS | CONTINGUTS |
Les plantes | – Germinació de llavors de diferents tipus de llegums utilitzant els germinadors que tenim al laboratori. – Plantem l’hort de l’escola. – Tenim cura del compostador que tenim a l’hort per poder completar el cicle i elaborar un bon compost. – Realització d’un dietari amb el seguiment de totes les actuacions que es desenvolupen per tenir cura de l’hort. |
– Caracterització de la funció de nutrició en animals i plantes. – Interès per la protecció i cura d’animals i plantes de l’entorn proper. – Realització de la plantació de l’hort, així com del seu manteniment. – Observació directa de les hortalisses cultivades a l’hort de l’escola. – Coneixement a través de la pràctica de les feines del pagès. – Estudi de l’evolució d’una hortalissa segons la temporada, des de que la plantem fins que la collim. – Producció de planter a partir de la germinació de llavors. |
Els animals invertebrats | – Experimentem amb animals invertebrats. El cargol terrestre.
– Experimentació amb un insecte. La formiga. |
– Caracterització de la funció de relació a partir de l’observació d’animals i plantes i relacionar-los amb els seus hàbitats. – Experimentació sobre les característiques d’un cargol . – Interès per l’observació i la generació de preguntes científiques, així com per la construcció de respostes coherents amb el coneixement científic. – Experimentació sobre les característiques d’una formiga. – Ús de la lupa binocular. Ús de dispositius TIC per a l’emmagatzematge i tractament de les observacions |
PER A 4t CURS
TEMA | EXPERIMENTACIONS | CONTINGUTS |
El medi i la seva protecció | – Visionem l’ecosistema de l’hortet.- El trèvol (herba espontània de l’hort). – Resembra de plantes d’ordi i creació d’un mini camp d’aquest cereal al nostre hort. |
– Concepte d’ecosistema, medi físic i medi biològic i representació gràfica amb un dibuix esquemàtic.- Observació de les parts d’una herba espontània i invasiva de l’hortet. – Elaboració d’una xarxa alimentària. – Resembra d’ordi en una part de l’hort, ja que després de posar-hi l’encoixinat de palla neixia ordi per tot arreu. |
PER A 5è CURS
TEMA | EXPERIMENTACIONS | CONTINGUTS |
Les plantes | – Observació de la cèl·lula vegetal a partir d’una ceba. – Realització d’una cromatografia a partir de fulles verdes. – Interpretació del procés de fotosíntesi. – Estudi dels diferents tipus d’arrel d’una planta d’ordi,de bròquil i de ceba. |
– Realització d’una preparació per tal de veure una cèl·lula vegetal. – Ús de la lupa binocular. Ús de dispositius TIC per a l’emmagatzematge i tractament de les observacions. – Realització d’una cromatografia. – Explicació del procés de la fotosíntesi i dels òrgans de la planta que hi participen. – Experimentació per entendre el procés de fotosíntesi. – Estudi comparatiu dels diferents tipus d’arrels que existeixen. |
La reproducció de les plantes | – Observació de l’aparell reproductor de la flor de favera. – Recerca d’informació sobre les diferents maneres que tenen les plantes de reproduir-se. |
– Conèixer i observar diferents tipus de flors. – Observació dels òrgans reproductors de la flor. – Observació experimental de les estructures de la flor fent servir els instruments de dissecció – Recerca d’informació sobre les diferents maneres que tenen les plates de reproduir-se. – Utilització d’internet per a la cerca d’informació. Tractament de la informació. |
PER A 6è CURS
TEMA | EXPERIMENTACIONS | CONTINGUTS |
La terra, el nostre planeta | – Disseny i distribució dels diferents bancals de l’hort.- Experimentem amb la sedimentació a partir de la sorra de l’hort. | – Mesura de les dimensions de l’hort. – Plantejar-se per equips possibles dissenys i distribucions de bancals diferents de les del curs anterior. – Experimentació sobre la sedimentació. – Ús de la lupa binocular. Ús de dispositius TIC per a l’emmagatzematge i tractament de les observacions |
Àrees implicades i transversalitat
Per tal de treure el màxim profit de les activitats que fem dins el projecte d’experimentació de l’escola, intentem que mentre treballem els diferents experiments o experimentacions també es puguin anar assolint altres objectius referents a altres àrees que no siguin coneixement del medi. Fomentem també l’assoliment d’objectius de l’àrea de llengua i l’àrea matemàtica principalment.
Per aconseguir-ho i poder fer un treball més transversal, a l’inici de curs pactem i posem per escrit amb els/les tutors/res quina és la millor seqüenciació de continguts per a l’àrea de medi tenint en compte el cicle de l’hort, per tal de poder disposar sempre del material per poder experimentar. Un cop fet això, el/la tutor/a coneix en tot moment quines són les experimentacions que posen en pràctica els alumnes. El tutor/a i l’especialista de laboratori aprofiten aquesta informació per anar interrelacionant diferents conceptes que es treballen o s’han treballat en diferents àrees per aplicar-los a l’hora d’experimentar, fer hipòtesis o extreure conclusions.
Per posar un exemple: els alumnes de sisè són sempre els encarregats de pensar el disseny de l’hort. Els demanem que pensin quina podria ser la distribució per tal que en surtin quatre bancals. hi treballen per grups i s’escull la distribució que pensem que és més novedosa, pràctica i adient. Un cop cada grup té clara la distribució que vol proposar ha de justificar per quin motiu ha escollit aquesta distribució i com han tingut en compte les mesures preses, els camins de pas entre bancals, on ubicaran l’espantaocells,… Aquí estaríem treballant objectius de l’àrea de llengua.
També a l’aula i dins l’assignatura de matemàtiques treballen les àrees; inicien aquest tema reprenent les mesures adoptades a l’hort per preparar-ne la distribució. A partir d’aquí es fan els càlculs a nivell d’àrees de quan mesura cada bancal i quin és l’espai que ocupen els camins de pas.
D’aquesta manera s’aprofita aquesta activitat per fer alhora un treball transversal entre coneixement del medi, llengua i matemàtiques.
Competències i processos que es treballen de forma destacada
De les vuit competències bàsiques, aquest projecte desenvolupa:
COMPETÈNCIES COMUNICATIVES
- La competència comunicativa lingüística i audiovisual.
COMPETÈNCIES METODOLÒGIQUES
- Tractament de la informació i competència digital,
- Competència matemàtica.
- Competència d’aprendre a aprendre.
COMPETÈNCIES PERSONALS
- Competència d’autonomia i iniciativa personal.
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES CENTRADES A HABITAR EL MÓN
- Competència en el coneixement i la interacció en el món físic.
I concretament, de les tretze competències específiques de l’àmbit de coneixement del medi, es treballen les següents en diferents gradacions depenent del curs:
DIMENSIÓ DEL MÓN ACTUAL
- Plantejar-se preguntes sobre el medi, utilitzar estratègies de cerca de dades i analitzar resultats per trobar respostes.
- Analitzar paisatges i ecosistemes tenint en compte els factors socials i naturals que els configuren per valorar les actuacions que els afecten.
DIMENSIÓ TECNOLOGIA I VIDA QUOTIDIANA
- Utilitzar materials de manera eficient amb coneixements científics i criteris tecnològics per resoldre situacions quotidianes.
DIMENSIÓ CIUTADANIA
- Adoptar hàbits sobre l’adquisició i ús de béns i serveis, amb coneixements científics i socials per esdevenir un consumidor responsable.
Participació
Dins l’àmbit científic s’intenta que hi hagi un representant de cada cicle.
Ens reunim cada 15 dies i es treballa i es prenen decisions sobre tot allò referent a escola verda, laboratori, hort…
Totes les tasques que fan els alumnes de CM i CS a l’hort les fan quan assisteixen al laboratori un cop per setmana. La mestra de laboratori, junt amb els alumnes, organitzen i duen a terme totes les tasques per cultivar l’hort i les possibles experimentacions que se’n deriven.
Les actuacions que fan a l’hort els alumnes de EI i CI les fan amb el seu/va tutor.
També, a l’hora d’aconseguir que tot l’alumnat passi per l’hort, aquesta és la distribució de tasques i espais:
- CI disposa de la taula de cultiu al 1r tri. I planten una part de l’hort al 2n tri.
- CM al1r trimestre (setembre i principis d’octubre) planta l’hort, replanta aromàtiques si cal i té cura del compostador al llarg del curs. Aquest compostador es va nodrint de les herbes espontànies de l’hort i dos cops per setmana de les restes orgàniques que ens proporciona el menjador de l’escola.
- CS fa les tasques de manteniment i de retolació de totes les plantes que hi ha a l’hort.
- EI junt amb 4t, 5è i 6è reguen l’hort 3 cops per setmana. Hem creat la figura dels padrins de reg. És a dir, dilluns, un grup d’alumnes de 6è junt amb un mestre van a buscar a l’hora d’esbarjo un grup d’alumnes de P3 per tal de regar l’hort i explicar-los què hi ha plantat. Això mateix passa els dimecres amb 5è i P4 i els divendres amb 4t i P5.
- Cal dir que el conserge de l’escola ens ajuda sobretot a preparar la terra i fer la distribució de l’hort que han preparat els alumnes de 6è.
Suggeriments i orientacions didàctiques
Una de les coses que considerem més importants en aquest apartat de cara a poder tirar endavant el projecte és la coordinació entre tutor/a i l’especialista de laboratori. Aquesta coordinació moltes vegades té lloc entre passadissos o de manera informal ja que és impossible buscar un espai horari per fer-ho.
Per poder pal·liar aquesta manca de temps i buscar una manera eficaç d’estar al corrent de què fan els alumnes tant a l’aula com al laboratori fem el següent. A cada tutor, a principi de curs, l’especialista de laboratori li passa la graella d’experimentacions per temes i trimestres, seqüenciada segons el cicle de l’hort. La podeu veure en l’apartat anterior: seqüenciació de les activitats: descripció metodològica i temporització. El tutor alhora passa a l’especialista la previsió per trimestres dels temes que treballaran a l’àrea de llengües i a matemàtiques. Aquestes graelles es pengen tant a l’aula com al laboratori.
En disposar d’aquesta informació ens és més fàcil establir connexions entre el que es treballa a classe i al laboratori i, així, tendir cap a activitats més transversals i competencials, on es puguin relacionar i aplicar els diferents continguts que es treballen en diferents àrees i anar-los assolint i consolidant.
També ens ha donat molt de joc poder aprofitar diferents imprevistos que se’ns han presentat a l’hort per desenvolupar noves línies d’investigació que en un inici no pensàvem treballar. Per exemple, el curs passat vam tenir a l’hort la plaga de l’eruga de la col. Doncs bé vam aprofitar l’avinentesa per recollir manualment amb els alumnes totes les erugues i les vam posar en un terrari. Les vam alimentar fins que van formar crisàlide i van néixer les papallones. Va ser interessantíssim poder seguir tot el procés. Fins i tot vam poder gravar com naixia una papallona!
Enguany, vam posar a l’hort un encoixinat de palla. Amb el pas d’uns dies van començar aparèixer unes herbes espontànies que no havíem tingut mai a l’hort; les vam començar a arrencar i vam adonar-nos que es tractava de llavors d’ordi que eren a la palla i estaven germinant, n’hi havia per tot arreu.
Amb totes aquestes plantes d’ordi vam decidir amb els alumnes que el millor que podíem fer era transplantar-les a un sector de l’hort que era buit i fer allà el nostre mini camp d’ordi. D’aquesta manera hem pogut seguir l’evolució d’un cereal al nostre hort.
Recursos materials i humans
En aquest punt, és important destacar que si volem que el projecte perduri i volem disposar d’un bon material per poder treballar i experimentar necessitem que l’escola assigni una partida econòmica per poder reparar, renovar i comprar si cal nou material i eines per seguir treballant.
També ens ha anat molt bé enriquir-nos de l’experiència de gent propera a l’escola que ha volgut venir a oferir-nos diferents xerrades i conferències. És important intentar crear vincles amb diferents professionals relacionats amb l’horticultura i plantes aromàtiques (en el nostre cas) per aprofitar-nos de la seva experiència i així donar també la oportunitat a nens i nenes de preparar preguntes, intervenir,… d’ampliar coneixements, en definitiva.
Difusió
Amb l’objectiu de compartir i fer difusió de tot aquest treball l’escola disposa de dos blocs específics.
- El bloc d’escola verda, on es pengen activitats, notícies i/o actuacions a l’entorn d’aquesta temàtica.
- http://blocs.xtec.cat/blocverd
- El bloc d’experimentació, on podreu consultar per etapes i cursos totes les experimentacions i experiències que realitzen els alumnes. (Enguany aquest bloc ha estat destacat al portal educatiu XTEC com a exemple de bona pràctica educativa).
- http://blocs.xtec.cat/perezsalalaboratori
A banda d’aquests dos blocs, l’escola disposa d´una revista trimestral, “La Xinxeta”, on es difonen també de moltes activitats que es realitzen dins del projecte d’experimentació.
Avaluació
Aquests serien els criteris avaluatius que tindríem en compte per a CM i CS.
- Saber identificar alguns dels usos dels recursos plantats, així com també algunes de les conseqüències que se’n deriven.
- Conèixer i saber aplicar els processos apresos en l’evolució d’una planta ( tant al laboratori, com a l’aula i a l’hort ).
- Manipular correctament les eines i el material emprat a l’hort i a laboratori.
- Obtenir informació rellevant per mitjà de l’observació sistemàtica directa i indirecta i el recull de dades amb els mitjans i fons adequades i saber comunicar els resultats de la recerca oralment i per escrit.
- Mostrar iniciativa, creativitat i coherència en la realització d’un treball d’investigació i utilitzar tots els recursos que tenim de forma eficient.
Cal destacar en aquest apartat que estem contents a nivell d’escola de com està funcionant aquest projecte tant pel que fa a la gestió com pel que fa a l’assoliment de nous aprenentatges i competències per part dels alumnes.
Sí que trobem a faltar més temps per poder dedicar al projecte, atès que, per exemple, quan es reuneix l’àmbit científic sí que hi podem treballar, però no tot el temps que voldríem ja que dins d’aquest àmbit hi ha també altres temes a tractar.
Material annex