bones pràctiques

Tinguem Cura del Planeta

Espais d'Intercanvi

Guia de compostatge

Compartim experiències

Guia Hàbitat

A Sant Cugat s’està treballant pels menjadors escolars ecològics i de proximitat. Diverses AMPA/AFA i empreses de menjador estan dialogant amb la pagesia propera del programa Alimentem Collserola: programa per la transició agroecològica del parc natural per tal de proveir des dels seus cultius els centres. De fet, ja han començat en una fase de proves, ja que no és automàtic ni senzill. Es tracta d’una oportunitat única de desenvolupament rural: tants menús diaris poden significar per a la pagesia local un futur agrícola ben sòlid i diversificat, protegit de l’hostil mercat globalitzat (en mans dels interessos més poderosos i molt durs amb la petita pagesia, fins el punt que ha desaparegut del nostre entorn en les darreres dècades).

També és una oportunitat increïble per l’agroecologia escolar: els centres poden tenir contacte directe amb la pagesia, fer projectes comuns, comprometre’s amb la millora del seu entorn... fins un punt que mai havíem imaginat.

 Ens hem de plantejar que aquest procés NO pot ser aliè als infants i joves. Si aconseguim una gestió ecològica i de proximitat dels menjadors, però sense participació de l’alumnat ni el professorat, sense treball a les aules, haurem perdut l’oportunitat més gran que mai hem tingut per fer educació ambiental. Cal que ens plantegem que l’alumnat és qui ha d’aprendre a gestionar el canvi ambiental, qui ha de participar en el canvi global. De la mà dels actors del sistema alimentari, però no com a secundaris o només receptors passius, sinó com a protagonistes actius.

El context ens permet treballar pel contacte i diàleg amb la pagesia, per fer bancs de llavors autòctons en xarxa, per experimentar a l’hort de l’escola amb les varietats que poden acabar anant al menjador, per compartir entre grups diferents, per fer mercats d’intercanvi, etc., etc.

És important concebre aquesta oportunitat en tota la seva potencialitat: l’alumnat pot anar a conèixer la pagesia, pot dialogar sobre varietats autòctones, pot experimentar al propi hort, pot decidir amb quines varietats autòctones treballar, pot elaborar plats (i investigar receptes) i proposar canvis concrets al menjador, perquè aquest i la pagesia assegurin que arribaran determinades varietats escollides.

La primera de les dificultats a superar és el treball conjunt entre el claustre i l’equip de menjador, entre el projecte educatiu de centre i el projecte educatiu de migdia. Cal començar amb accions com ara:
• Que les AMPA/AFA coneguin la pagesia de l’entorn, i en aquest sentit, l’Ajuntament preveu ara mateix subvencionar autocars si cal i organitzar visites.
• Grups de treball mixtes entre personal del menjador/cuina i docent han de permetre treballar els canvis en el sistema alimentari escolar com a projectes educatius de primer ordre.

És un treball per a tothom. Us convidem també a impulsar-lo i demanar el suport municipal per fer-ho al vostre centre. Vet aquí un parell de propostes educatives concretes:

Proposta educativa 1: Brigada espigoladora
(basada en l’experiència de l’associació Espigoladors)
1. Es visita la pagesia local.
• Parlar sobre el per què es produeixen pèrdues i sobre la quantitat aproximada.
• Es pot organitzar aquesta visita al revés: que la pagesia arribi a l’aula.
• Organitzar un sistema perquè la pagesia us avisi si algun dia cal anar a espigolar.
2. Visita espigoladora.
• Quan el Pagès o la pagesa avisi de que hi ha una plantació que la pagesia no pot recollir, es forma una brigada ràpidament que va a collir-ho.
3. Feu cuina amb el que s’ha espigolat.
a. Cal fer-ho amb l’ajuda de la cuina perquè les condicions de salut siguin les adequades, o fer-ho per grupets a casa.
b. Es pot organitzar un concurs de plats.
c. Es poden oferir els productes a algun menjador social.

Proposta educativa 2: Comissió de menjador amb alumnat participant
Alguns centres han establert aquesta comissió perquè l’alumnat pugui participar de la gestió del menjador. Un exemple és l’escola Pi d’en Xandri.

1. Organitzar les reunions periòdiques de la comissió de menjador.
2. Tractar el tema a la tutoria.
• La tutoria pot ser un bon moment en el que valorar el que es fa a la comissió, i lligar-ho amb la situació de la pagesia.
• Altres projectes i matèries (medi, per exemple) poden aprofitar la comissió també per desenvolupar treballs diversos.

Un treball com aquest és interessant des de perspectives diverses:

Des de la política: És conegut que no és fàcil organitzar-se des d’un centre per al consum de proximitat. De fet, no hauria de ser el centre (ni l’AMA/AFA) l’únic responsable d’aconseguir-ho: les administracions han de facilitar això amb lleis i mecanismes de gestió. Actualment el nou Decret sobre menjadors que prepara la Generalitat pot suposar un pas enrere important, o mantenir-se com fins ara, en funció de si les al·legacions fetes per les AFA/AMPA i altres actors socials modifiquen o no l’esborrany. Al País Basc, per exemple, s’ha retrocedit molt per un decret similar.

Des de la comunitat: La pagesia de proximitat necessita saltar-se el coll d’ampolla que actualment suposen les grans empreses alimentàries, un oligopoli mundial que imposen preus i condicions de producció, generant pobresa en el món rural, feminitzant la pobresa i despoblant el camp. El contacte directe amb centres escolars, entre altres estratègies, pot significar, al contrari, una oportunitat d’establir-se de manera segura i fer vincles forts basats en la confiança i el coneixement, més que no en el màrqueting i el joc opac dels preus.

No és fàcil per la pagesia local ecològica, sovint jove, adaptar-se al ritme dels menjadors escolars. Amb l’experiència actual sabem que ja no és impossible: ni el preu, ni la temporalitat és un impediment (tampoc no és fàcil) si es treballa a poc a poc, amb visió de futur i amb el suport de l’administració o la comunitat.

Des de la cuina/menjador escolar: Les AMPAs/AFAs, empreses de gestió, han d’aprendre a treballar amb pagesia local, de temporada, flexibilitzant certs apartats del menú, treballant per etapes, en un procés lent i amb possibles fracassos. Però és l’ocasió, no només de contribuir a la millora de l’entorn socioambiental, sinó de canviar la pròpia manera de funcionar per permetre un funcionament socioeconòmic que respecti els límits ambientals i disminueixi el seu impacte, un futur sense petroli (o gairebé).

L’experiència d’“alimentem les escoles”, en connexió amb el programa Alimentem Collserola, pot acabar assentant un precedent vàlid per tots els centres del municipi i de Collserola.

Cercador

any conmemoratiu