Des del programa Escoles + Sostenibles de Barcelona ens proposen conèixer dues científiques que fa diverses edicions que acompanyen als centres educatius en la proposta educativa de Joves per l’Emergència Climàtica (JEC). Amb motiu d’aquesta efemèride, parlem amb elles per saber com es van iniciar el món de la ciència i com veuen les noves generacions de noies científiques.
L’11 de febrer se celebra el Dia Mundial de la Dona i la Nena a la Ciència, amb l’objectiu de visibilitzar i reconèixer les dones en el camp de la ciència i la investigació, així com promoure la igualtat entre gèneres en aquests àmbits.
Amb motiu d’aquesta efemèride, hem parlat amb dues científiques que fa diverses edicions ens acompanyen a les trobades dels Joves per l’Emergència Climàtica (JEC), el programa d’intercanvi d’alumnat d’Escoles + Sostenibles, que convida els centres de secundària, batxillerat i cicles formatius a fer una recerca científica sobre aspectes que tinguin a veure amb els hàbits dels joves i com aquests poden afectar el canvi climàtic.
Elles són Federica Massa-Saluzzo, llicenciada en Administració d’Empreses i doctora en Direcció Estratègica a l’IESE i Macarena Marambio, investigadora de l’Institut de Ciències del Mar (ICM), un centre de recerca adscrit al Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), i ens expliquen com es van iniciar en el món de la ciència i com veuen les noves generacions de noies científiques.
En el cas de Massa-Saluzzo, explica que en finalitzar la universitat va aconseguir la que creia que era la feina dels seus somnis en una consultora, fins que va descobrir que la realitat estava lluny de les seves expectatives. Llavors, va decidir canviar de rumb i fent un voluntariat a l’Índia va trobar la seva vocació en la recerca per entendre i transformar les estructures econòmiques injustes.
A Marambio, en canvi, sempre l’havia apassionat la ciència, especialment la medicina, i amb el temps es va interessar per la conducta animal i la biodiversitat. Per això va estudiar veterinària i es va orientar cap a la conservació, buscant una ciència aplicada que beneficiés la societat. A més, comenta que la història de Diane Fossey i el seu llibre Goril·les a la boira la van inspirar profundament.
Al llarg de la seva carrera s’han trobat amb molts esculls, com el fet que no sempre és fàcil trobar una línia d’investigació que t’encaixi o que sigui fàcil d’explicar a les persones que no són científiques. D’altra banda, coincideixen en el fet que les satisfaccions són molt grans. Per exemple quan el que estàs investigant és rellevant. A més, “en aquesta professió tenim el luxe extraordinari de poder ensenyar i, en fer-ho, inspirar altres persones a adoptar una manera més científica i acurada d’interpretar la realitat” diu Massa-Saluzzo.
Totes dues científiques han estat en contacte estret amb l’alumnat i coincideixen en el fet que les joves actualment tenen més oportunitats i opcions per trobar motivació. Això es veu en programes com Joves per l’Emergència Climàtica, on dones científiques com elles inspiren les noves generacions i això ajuda les joves a sentir-se apoderades i a superar l’estigma de la poca representació femenina a la ciència.
Per acabar, les dues científiques animen a les nenes i joves que volen endinsar-se en el món de la ciència amb un consell: que conservin aquesta manera tan única que tenen de veure el món i la utilitzin per fer-se preguntes, ja que aquest camí serà el que les porti a voler cercar les respostes i a fer ciència.
