Paula Pérez, llicenciada en biologia, coordinadora de la xarxa d’Escoles Verdes del Servei d’Educació Ambiental i Ús Públic de la Generalitat de Catalunya ens convida a conèixer més a fons la XESC. La voleu conèixer?

Estàs a punt de jubilar-te. Mirant enrere, quin aprenentatge t’emportes amb més orgull de tota la teva trajectòria professional?

Sens dubte, el treball en xarxa. Poder concebre i desenvolupar projectes amb persones de diferents contextos professionals és el més ric que hi ha.

Si penses en un moment de la teva trajectòria professional que et faci somriure, quin et ve al cap i per què?

Hi ha molts, perquè jubilar-se vol dir fer-se gran, però en aquest context escullo la 1a Conferencia estatal de joves del Projecte “Tinguem cura del Planeta”, el que anomenem “CONFINT; que es va celebrar a Vitòria al gener del 2012, on per primera vegada ens trobàvem docents i alumnat de xarxes d’arreu de l’Estat. Va ser molt bonic i va sembrar una llavor que encara es manté i creix. I vam viure anècdotes molt divertides amb el nostre alumnat, que intentava explicar-se el millor que podia en castellà, mostrant a la vegada els trets identitaris de Catalunya. I on vam viure uns moments d’esbarjo i teràpia amb els docents, que no es poden explicar…

Quin consell donaries a les persones que ara comencen en l’educació ambiental?

Són temps difícils perquè és una professió molt precària, però els hi diria que no es rendeixin i que siguin tossudes, perquè és la millor professió i gaudiran molt. I, sobretot, que es formin. L’expertesa ens dóna credibilitat i ens posa en valor.

Si poguessis tornar al primer dia de feina, què et diries a tu mateixa?

Gaudeix amb el que facis i no segueixis el camí marcat

Com t’imagines al 2050? Penses que encara serà necessària l’educació ambiental?

El 2050 ja el tenim aquí, i l’educació ambiental sempre serà necessària doncs és l’Educació amb majúscules, contextualitzada i amb sentit, la que busca canviar les persones que han de canviar el món, versionant una frase de Paulo Freire

Quin llibre d’educació ambiental t’emportaries a una illa deserta? Per què?

A una illa deserta no m’emportaria cap llibre d’Educació Ambiental, em dedicaria  conèixer cada detall de l’illa i al vespre llegiria novel·la. Però si el que em demaneu és que en recomani un, no ho faré perquè soc crítica amb aquest tipus de llibre, necessari, però amb el que no connecto. Recomanaria articles boníssims de la Lucie Sauvé, Daniella Tilbury, Michaela Mayer, Yayo Herrero, Jorge Riechmann, Pablo Meira, José Gutiérrez i de les nostres referents: Teresa Franquesa, Neus Sanmartí, i tants d’altres… Perdoneu per nombrar només uns quants. Arrel d’aquesta pregunta us proposo fer una cerca d’articles i tenir-los a l’abast de docents i educadors/es ambientals. Lectures curtes i diverses que facin diana sobre els principals reptes de l’educació ambiental.

Si haguessis de representar la teva trajectòria professional en un objecte, quin seria? Quin simbolisme hi veus?

Un camí. Una cosa que vas construint dia a dia a mesura que la fas, on et vas trobant coses i persones que et fan pensar, gaudir, aturar-te, canviar de ruta…

Imagina que et converteixes en Ministra de Medi Ambient. Què faries amb els primers 100 milions d’euros de pressupost?

Quina sort no ser-hi… Fa més de 23 anys que treballo a l’administració i sé que, per desgracia, no és gens fàcil executar accions en les que hi creus fermament. Però posats a somiar, intentaria millorar la precarietat laboral dels i les educadores ambientals.

Com a una de les “mares” de la XESC, què ha significat per a tu aquesta xarxa?

Encara recordo el dia que ens vam seure amb la Hilda Weissmann i el seu equip per parlar de com coordinar-nos la xarxa d’Escoles + Sostenibles de Barcelona i la xarxa d’escoles verdes per ajudar als centres i no duplicar programes educatius. Allò va ser la llavor d’una de les millors idees que ha tingut l’Administració, que ha crescut  amb la complicitat necessària de les administracions locals, que ha estat referent arreu de l’Estat i que ha servit també per crear la xarxa estatal ESenRED. I va ser una bona idea que es va poder executar perquè es va deixar en mans dels tècnics i les tècniques. Per sort l’educació ambiental és tan poc important, que ens van deixar fer… I ara tenen un regal que no queda altra alternativa que consolidar i fer créixer!

A nivell professional la XESC és el millor que m’ha passat. M’ha permès obrir la mirada i construir de forma col·laborativa projectes engrescadors per als centres educatius de les xarxes, connectar amb docents i entitats ambientals d’arreu de Catalunya i de l’Estat,  generar un espai de treball i confiança immillorable entre els equips tècnics de les diferents administracions (locals, autonòmiques i estatals)…. Darrere de la XESC hi ha grans professionals i millors persones.