El IV Congrés Nacional d’Educació Ambiental es va cloure el 26 de febrer amb una trobada presencial al Conservatori Municipal de Música de Manresa, convertint aquest espai en un punt de trobada viu per a docents, educadores, entitats i xarxes compromeses amb la transformació ecosocial. La sessió final va evidenciar la força de les connexions presencials i vivencials per generar pensament compartit, aliances i horitzons d’acció comuns.
La jornada central va ser una taula rodona moderada per Teresa Franquesa, amb la participació de Jorge Riechmann, Neus Lorenzo i Arnau Amat. El debat va abordar reptes de plena actualitat. Neus Lorenzo va advertir del risc que l’ús intensiu de la intel·ligència artificial pugui desplaçar espais de socialització i experiències a l’aire lliure en infants i joves, just en un moment en què cal reforçar el vincle amb la natura i la comunitat. També va subratllar la necessitat d’augmentar de manera significativa la visibilitat del sector de l’educació ambiental.
Per la seva banda, Jorge Riechmann va qüestionar el relat de la transició ecològica entesa només com un camí de sacrificis i va defensar que l’educació ambiental ha de ser una eina per aplicar una nova cultura de la Terra. En aquest sentit, va remarcar que cal “saber dir que no” a dinàmiques insostenibles, però alhora “articular el sí” a alternatives viables i esperançadores, mantenint viva la confiança en la capacitat de transformació col·lectiva.
Arnau Amat va reivindicar que l’educació ambiental ha de “resistir en el problema”, sense simplificacions, i va posar en valor el paper de les entitats de lleure en el desenvolupament de projectes arrelats al territori i al respecte per l’entorn. També va defensar la necessitat de fomentar noves narratives que facin front al monocultiu capitalista i obrin camí a imaginaris més justos i sostenibles.
La jornada es va completar amb tallers paral·lels per definir reptes estratègics compartits i amb visites a projectes comunitaris locals, com la riba del riu Cardener —on es va conèixer el projecte de recuperació i ús educatiu de l’espai— i el supermercat cooperatiu Supercoop.
Des de la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya, aquest congrés reafirma el paper clau de les xarxes de centres educatius: treballar en xarxa ens permet actuar amb més incidència —també com a lobby—, compartir aprenentatges, enfortir la visibilitat del sector i avançar cap a models educatius interdisciplinaris i transformadors. Les connexions teixides i les trobades presencials són motor d’esperança i d’acció col·lectiva davant els reptes ecosocials actuals.
Voleu saber com van anar les sessions en línia?
Sessió inaugural. Imaginar el futur per canviar el present, amb Jorge Riechmann 26/01
Sessió 2. Tres fils, una trena docents, educadores ambientals i investigadores, 02/02
Sessió 3. EA en temps d’IA. Amb Alfonso Peña i Neus Lorenzo 09/02
Sessió 4. Educació ambiental: influència o referència? 16/02
