|
Què és la matèria |
Diàriament consumim materials i recursos que provenen de la natura: els aliments, els envasos que els contenen, les cases on vivim, la roba que ens posem, etc. Alguns d’aquests materials, com ara els metalls o els plàstics, no són biodegradables, és a dir, tot i que poden ser reciclats, la natura no els pot descompondre per si mateixa. En canvi, hi ha uns altres materials que sí que es descomponen, com ara la fusta, el menjar o la gespa, gràcies a l’acció de macroorganismes i microorganismes que viuen al sòl i al compostador; són els materials biodegradables.
Alguns materials es descomponen més ràpidament que d’altres, depenent de diversos factors, com ara el medi en què es troben, la humitat, la temperatura, el pH, la ventilació o fins i tot la naturalesa dels propis materials orgànics.
Què és la matèria orgànica?
La matèria orgànica és aquella que està formada per molècules orgàniques procedents de restes d’éssers vius o de la seva activitat.
Les molècules orgàniques són un compost químic que conté carboni i forma enllaços carboni-carboni i carboni-hidrogen; en alguns casos també poden contenir nitrogen, sofre, fòsfor i oxigen, entre d'altres elements. Destaquen especialment per ser grans, complexes i diverses. Entre algunes molècules orgàniques trobem els glúcids, les proteïnes, els greixos i els àcids nucleics, tots ells presents en els éssers vius.
Cal tenir en compte que les molècules orgàniques poden ser de dos tipus:
- Molècules orgàniques naturals: són aquelles que sintetitzen els éssers vius amb les seves accions i se les anomena biomolècules
- Molècules orgàniques artificials: no es troben a la naturalesa i és l'ésser humà qui les fabrica o les sintetitza
El contingut de matèria orgànica en un sòl incrementa la seva fertilitat i el fa més apte per a l’agricultura, és a dir, que permet un bon creixement de les plantes de conreu. La matèria orgànica descomposta pels microorganismes de forma natural es coneix com a humus.
Què vol dir biodegradable?
Una substància és biodegradable quan es degrada per acció dels microorganismes i dóna lloc a elements presents a la natura. El temps de biodegradació d'una substància depèn de diversos factors, com ara l'equilibri de la molècula en qüestió, el medi en el qual interacciona, la situació de disponibilitat per l'acció dels elements biològics i també dels enzims presents en els elements que es descomponen.
La biodegradabilitat s’aprecia tenint en consideració dos paràmetres:
- El grau de descomposició de la substància
- El temps necessari per obtenir aquesta descomposició
Tot seguit posem alguns exemples de durada de la biodegradació d’alguns materials comuns:
Trossos de poma: 1 mes
- Tros de ferro: entre un i diversos milions d'anys
- Ampolla de vidre: al voltant de 4.000 anys
- Mitges de llana: entre 1 i 5 anys
- Burilla de cigarreta: entre 1 i 2 anys
- Pela de taronja: 6 mesos
- Paper: entre 2 i 5 mesos
- Pela de plàtan: entre 4 i 7 mesos
- Cordill: entre 3 i 14 mesos
- Tros de fusta: entre 2 i 3 anys
- Pneumàtics: no biodegradables
- Residus domèstics perillosos: no biodegradables
Què vol dir compostable?
Es considera compostable qualsevol material que es pugui biodegradar per l’acció de microorganismes en un període curt de temps (el que dura el procés de compostatge en una instal·lació) sense deixar residus visibles ni tòxics.
Quina és la diferència entre biodegradable i compostable?
Tots els materials compostables són biodegradables, però no tots els materials biodegradables són compostables.
Biodegradabilitat i compostabilitat són termes confusos. Sovint el terme biodegradabilitat s’utilitza per oferir productes beneficiosos per al medi ambient, quan els realment beneficiosos són els compostables, que són els que es poden descompondre a curt termini sense deixar residus visibles ni tòxics.
